Darrrerament parlo, és a dir xatejo, amb tot de gent d'arreu del món, gent que nomes conec a traves del monitor i que, ara per ara són més entitats que persones i que no aconsegueixo recordar si no és posant-hi el gentilici al darrera...
La Mariona de Pequin, El Ramón de Concepción, la Sara de Mexico, el Gustau de l'Alguer....
De fet m'agrada això de posar-los el nom d'origen al final. Em recorda quan estudiava filosofia i apreniem coses de Anaximandre de Mileto o Arquímedes de Siracusa.
M'agradava la idea de les Polis gregues. Entitats independents. De fet, quan mes hi penso més veig que sentim empatia per la gent de la ciutat, més que no pas del pais.
Potser això m'ha influït subconscientment a l'hora de muntar aquest percal.... reflexionem-hi! :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada